PUEBLOS

ES

Desde el punto de vista pictórico pienso que desde mediados de los años noventa los pueblos de España han ido perdiendo su atractivo. Podríamos decir sencillamente que “los tiempos han cambiado” y zanjar el tema, pero la transformación ha sido tan rápida que no puedo evitar sentir nostalgia. Como consecuencia de innumerables factores, la gente ha cambiado la manera de vivir buscando más libertad. El número de coches ha aumentado, las carreteras han mejorado y se ha acortado la distancia entre pueblos y ciudades. Los jóvenes se han ido a las ciudades y los pueblos, donde sólo quedan los ancianos, han empezado a deteriorarse.

A pesar de ello, continúo viajando buscando la belleza que aún queda en los pueblos. Albarracín y Rubielos de Mora en la provincia de Teruel; Tronchón, Villarluengo y Cantavieja en las proximidades de Maestrazgo; Pobla de Segur en Lleida y Llessuï en pleno Pirineo de Pallars Jussà, etc.

Nunca olvidaré la impresión que me causaron los molinos de viento de Campo de Criptana en los 80.

 

CAT

POBLES

Des del punt de vista pictòric, sóc del parer que des de mitjans dels anys noranta, els pobles espanyols han anat perdent el seu encant. Podríem dir senzillament que “els temps han canviat” i tancar el tema, però la transformació ha estat tan sobtada que no puc evitar sentir nostàlgia. Com a conseqüència de diversos factors, la gent ha canviat la seva manera de viure buscant més llibertat. Els cotxes han augmentat, les carreteres han millorat, i la distància entre la ciutats i els pobles s’ha escurçat. Els joves han marxat cap a les ciutats i els pobles, on només queda la gent gran, han començat a deteriorar-se.

Malgrat tot, continuo viatjant a la recerca de la bellesa que encara conserven els pobles. Albarracín i Rubielos de Mora a la província de Terol; Tronchón, Villarluengo i Cantavieja a les proximitats de Maestrazgo; Pobla de Segur a Lleida i Llessuï al bell mig del Pirineu de Pallars Jussà, etc. Mai oblidaré la impressió que em van causar els molins de vent de Campo de Criptana als anys 80.

 

FR

VILLAGES

D’un point de vue pictural, je pense qu’à partir du milieu des années 90, les villages de l’Espagne ont perdu progressivement leur charme. On pourrait dire simplement que « les temps ont changé » et ainsi fermer le sujet, mais cette transformation a était si soudaine que je ne peux m’empêcher d’avoir de la nostalgie. À cause de différents facteurs, les gens ont changé leur façon de vivre, en cherchant plus de liberté. Le nombre de voitures a augmenté, les routes se sont améliorées, et la distance entre les villes et les villages est raccourcie. Les jeunes sont partis vers les villes ; et les villages, où il n’y reste que les personnes âgées, ont commencé à se détériorer.

Cependant, je continue à voyager à la recherche de beauté que les villages conservent toujours. Albarracín et Rubielos de Mora, dans la province de Teruel ; Tronchón, Villarluengo et Cantavieja, dans la comarque de Maestrazgo, dans la province de Teruel aussi ; la Pobla de Segur, à Lleida, et Llessuï, au milieu des Pyrénées de la comarque du Pallars Jussà, etc. Je n’oublierai jamais l’impression que les moulins de vent de Campo de Criptana m’ont fait aux années 80.

 

EN

VILLAGES

From the artistic point of view, I think that since 1990’s Spanish villages have lost their charm. We could just say that “time has passed”, but the transformation was so sudden I cannot help

feeling nostalgic. Many different factors have led to the consequence that people have changed their way of life searching for more freedom. There are more cars, there are better roads, and distance between cities and villages have shortened. The young people have left for the cities, and in the villages where only the elderly remain, have started to deteriorate.

Despite of it all I keep travelling in the search of the beauty that still remain in some villages. Albarracín and Rubielos de Mora in the province of Teruel; Tronchón, Villarluengo and Cantavieja in the outskirts of Maestrazgo; Pobla de Segur in Lleida and Llessuï in the middle of Pyrenees of Pallars Jussà, and so on. I will never forget the impression the wind mills of Campo de Criptana caused me in the 80’s.

 

JP

スペインの村の風景

90年代後半、スペインのいたるところの村々の絵画的美しさは消えてしまった。それをただたんに«時代の移り変わり»と言ってしまえばそれまでだが、なんだかあまりにも急なかわりかたで、失われていった者への寂しさが残った。様々な要素があって一口には言い切れないが、多くの人々はより自由を求めて生き方を変えた。車が急に増えだして、道路が整備され、村と都会が近くなり、若い者たちは村を離れて都会へと向かった。村は過増加が始まり、老人が残されて村の姿は朽ち果て始めた。私はそれでもまだ残されているだろう、村の美を求めて旅し続けた。テルエル県のアルバシン、ルビエロス·デ·モラ、マエストラスゴのモレヤその近辺のトロンチョン、ビヤルルエンゴ、カンタビエーハ、レリダ県ではポブラ·デ·セグー、もっとピレネーの山の中に入りパヤージュッサでは1ジュッスイなど。

80年代にもどるがカンポ·デ·クリプターナ、あの風車群に圧倒された。

2018-10-04T08:55:51+00:00 mayo, 2015|