PORQUÉ VIVO EN EUROPA II

ES

Mi paleta de colores grises próxima a la pintura con tinta china contrasta con los radiantes azules y anaranjados de la luz mediterránea, provocando en mí, aun hoy, un dilema. Cuando Franco Bombelli, propietario de la Galería Cadaqués, me propuso un contrato, era el año 1977 y yo tenía 37 años. Seguramente debió de sentirse atraído por el estilo oriental de mis obras, a pesar de que las tonalidades grises no encajaban con el paisaje mediterráneo. Por contra, desde Japón, exigían que mis obras fueran más coloridas a lo que no hice más que hacer oídos sordos. Bombelli exponía mis cuadros cada verano, y a copia de ello, mi nombre se convirtió en sinónimo de color gris. Y hasta hoy, el color del Cucurucuc o las rocas de Sa Saboia y yo nos hemos vuelto indisociables.

 

CAT

PERQUÈ VISC A EUROPA II

Les tonalitats grisenques similar a la pintura amb tinta xina de la meva paleta contrasten amb els blaus i taronges radiants de la llum mediterrània, provocant en mi, encara avui, un dilema.

Quan Franco Bombelli, propietari de la galeria Cadaqués, em va proposar un contracte, era l’any 1977 i jo tenia 37 anys. Potser es va sentir atret per l’estil oriental de les meves obres, malgrat que les tonalitats grises no encaixaven amb el paisatge d’aquí. D’altra banda, del Japó m’exigien que les meves obres fossin més acolorides. Peticions que no vaig escoltar.

Bombelli exposava els meus quadres cada estiu, i poc a poc la meva pintura es va anar associant amb el color gris. I ara, el color des Cucurucucuc o les roques de sa Saboia ens hem tornat indissociables.

 

FR

POURQUOI JE VIS EN EUROPE II

Les tons gris similaires aux tonalités de l’encre de Chine de ma palette contrastent avec le bleu et orange lumière méditerranéenne, cela est encore aujourd’hui un dilemme pour moi.

Lorsque Franco Bombelli, propriétaire de la Galerie Cadaqués, m’a proposé un contrat, en 1977 j’avais 37 ans. Peut être a-t-il été séduit par le style oriental de mes œuvres, bien que les tons gris ne correspondent pas à la lumière des paysages d’ici. En outre au Japon on m’a demandé des œuvres beaucoup plus colorées. Je ne fait que faire la sourde oreille.

Franco Bombelli a exposé mes œuvres chaque été, et peu à peu mon nom a été convertie en synonyme de couleur grise. Maintenant, la couleur du Cucurucuc et des rochers de sa Saboia me devient inséparable.

 

EN

ABOUT WHY I AM LIVING IN EUROPE II

The grey tones similar to the chinese ink paintings of my palette contrast of the blue and orange colors of the Mediterranean light. After all these years that still creates a dilemma in me.

In 1977, when Franco Bombelli, owner of the Cadaqués Gallery, offered me a contract I was 37 years old. I suppose he liked the oriental style of my paintings, even though the grey tones didn’t match with the colourful landscapes. Meanwhile in Japan, they were asking me to put more colour, but I didn’t listen.

Bombelli continued exhibiting my work each summer, and through the years my paintings became associated with the grey. Now, the dark colors of Cucurucuc or the rocks of sa Saboia and me are inseparable.

 

JP

ヨーロッパ二いる私、その理由2

黒の濃淡(水墨画)つまり灰色の私の色彩感と地中海がもたらす太陽の下での強烈な原色、青やオレンジ、この二つの世界の中でのジレンマに今も立ち向かって生きている。こんな私の絵を見てカダケス画廊のオーナ、ボンベリ氏は私と契約した。1977年、私37歳だった。彼はきっと私の東洋的な画風をここヨーロッパで売りだしたかったのに違いない。灰色調の風景はここの色ではなかったがそれでも彼は私の絵を好んで毎年発表し続けていた。日本の画廊からの要求はもっと明るくて色を使ってくれとの注文が多くきたが、あまりそれには耳を傾けず私なりの感性ばかりを追求した。ボンベリ氏は毎年の夏に私の作品を発表し続けた。次第に多くの人々は児山と灰色を同義的な意味合いとしてみるようになった。ククルクックやサ・セボイアの岩の色と私は切っても切れないものとなって今まで来てしまっている

 

 

 

2018-10-04T09:22:49+00:00 enero, 2015|